DAMES, REINES, ABADESSES. DIVUIT PERSONALITATS FEMENINES A LA CATALUNYA MEDIEVAL (Libro en papel)

de ALBERTÍ CASAS, ELISENDA

Sinopsis

No descobrim res si diem que, fins ben entrat el segle XX, la donahagué de desenvolupar el paper subaltern que la societat patriarcal li havia reservat. Al llarg de la història, generacions successives dedones han nascut i han mort sense que les seves vivències hagintranscendit l’esfera íntima i familiar. Relegades a la seva funcióbàsica d’infantadores, han recaigut sobre les dones les tasques mésfeixugues i menys valorades, desprovistes de qualsevol prestigisocial. És cert que la immensa majoria d’homes tampoc no ha passat ala història, gran o petita, però si més no n’han tingut l’oportunitat. No es tracta només de sobirans i grans personatges. Tenim esment dereligiosos, militars, artistes, comerciants, artesans, professionals,científics i membres de totes les corporacions, confraries, gremis,estaments i organismes, així com també d’una abundosa nòmina delladres, assassins i bandolers. En canvi, l’altra meitat de lahumanitat, les dones, precisament per la seva condició, han restat enl’oblit. Només unes quantes, per raó de la seva posició singular igairebé sempre per motius circumstancials, han aconseguit emergir del’anonimat i perpetuar el seu nom i la seva memòria. És aleshores quan tenim l’ocasió de copsar una personalitat femenina, perduda dins d’un món masculí i reduïda encara, la majoria de les vegades, a la sevacondició procreadora.La dona, des de la perspectiva medieval, era considerada com un bellembolcall desprovist de categoria espiritual, desitjable pel seuaspecte físic mentre era jove, però perillosa per la seva condiciómoral. La misogínia religiosa imperant definia la dona com aconspiradora nata, originadora de disputes i instigadora de crims. Unser voluble, capriciós, voluptuós i malèfic per naturalesa. Enconseqüència, era generalment privada d’educació i sotmesa primer alpare o al germà, després al marit i, finalment, a Déu. Amb un únicmodel femení acceptable, la verge Maria, es presentava davant lesdones un objectiu inassolible: la concepció immaculada, miraculosa,sense contacte sexual. La contradicció, derivada en frustració, veniaacompanyada d’un complet desconeixement del seu cos, considerat impur, que provocaria una desproporcionada mortalitat a conseqüència delpart, autèntica plaga medieval. Quant a l’amor, més enllà delsentiment íntim i real que una parella pogués experimentar, eraconsiderat com una passió irracional i destructiva, existent només enles relacions extraconjugals, pràctica habitual i força ben toleradapel que fa als homes, però severíssimament castigada en el cas de lesdones.Amb totes aquestes premisses, no és d’estranyar que resseguir el casal comtal de Barcelona, des de Guifré el Pilós a Martí l’Humà, esredueixi sovint a centrar la mirada en els vint-i-tres homes que sesucceïren, al llarg de cinc-cents anys, a mesura que incorporaventerritoris i ampliaven el seu poder... fins a la dolorosa extinció dela línia successòria masculina. Al seu voltant, com satèl·litsmisteriosos, apareixen noms de dones sorgides del no res, destinades,en el seu trànsit fugaç per la història, a engendrar nous primogènitsper perpetuar la nissaga, no pas la d’elles mateixes, sinó la delmarit. Aquesta era la clau del seu èxit, o del seu fracàs.La realitat, però, és força obstinada. Moltes d’aquestes dones, depresència fantasmal en els llibres, van tenir actituds decidides iactuacions brillants. D’altres van cometre errades i algunes es vanlliurar a tota mena de maquinacions, en benefici propi o dels seusfills. Cadascuna tenia el seu caràcter i la seva personalitat.Cadascuna va actuar d’acord amb els seus valors i les sevesaspiracions, per damunt dels prejudicis imperants però sense tenir lacapacitat de superar-los.D’entre aquestes, n’hem triat divuit. Dones reals, de carn i ossos,amb virtuts i defectes, amb esperances i ambicions, totes ellesrelacionades amb el casal de Barcelona, sovint per mitjà del vinclematrimonial. Per aquest motiu, n’hi ha poques de catalanes ja que, al’hora de casar-se, els nostres antics sobirans —i en això no erengens originals— procuraven establir contractes avantatjosos i aliances duradores amb altres nacions.Acompanyem el text dels corresponents quadres genealògics per afacilitar la comprensió dels lligams familiars, sempre tan complexos i determinants en el cas de l’alta aristocràcia medieval. Tambéreproduïm l’escut d’armes que cadascuna d’aquestes dones, per raó delseu llinatge, va tenir dret a utilitzar en aplicació d’una ciència,l’heràldica, que sovint també sembla reservada exclusivament alshomes.Dit això, ja només ens resta presentar-vos les nostres protagonistes,divuit privilegiades dones aristòcrates a qui tocà viure en un mónhostil.