¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de LUIK, VIIVI
de LUIK, VIIVI
La protagonista d?aquesta novel·la, una jove poetessa estoniana que s?enamora d?un escultor letó per al qual fa de model, ha d?enfrontar-se a una realitat que li resulta alienadora: és l?estiu de 1968 i les tropes del Pacte de Varsòvia acaben d?envair Txecoslovàquia.
Des de Riga, on viu el seu company ?que, mentrestant, intenta eludir el servei militar?, ella contempla aquests fets i el món tancat que l?envolta com una irrealitat, amb indiferència, com si la història no existís, com si, de fet, només existissin les experiències individuals ?i subjectives? de la història. I, a partir d?aquí, l?autora construeix una mena de poema simfònic en el qual evoca l?Europa de l?Est, «entre el mar Bàltic i el Danubi», immers en la grisor d?un sistema coercitiu i fred, on es confonen les ciutats ?Riga, Tallinn, Moscou, Varsòvia, Praga, Bucarest...? i els moments històrics, com si des del cel ho contemplés tot un àngel misteriós («l?àngel del Senyor», l?anomena ella) que, com un esperit aliè a la realitat, però conscient d?aquesta, recorre la novel·la de principi a fi.
Alhora, l?autora desxifra els enigmes quotidians dins la societat soviètica i, més concretament, a les repúbliques bàltiques: els subterfugis i els codis secrets que utilitzaven les famílies sotmeses a aquell règim repressiu i vigilant perquè els seus membres poguessin comunicar-se sense ser sospitosos; les relacions de poder i les petites corrupteles, i hi afegeix, com a rerefons de tot plegat, una irònica desmitificació del funcionament de la base del sistema.
1 valoraciones
