¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de LENZ, SIEGFRIED
de LENZ, SIEGFRIED
1943, en un poblet de lextrem nord dAlemanya: el pintor Max LudwigNansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. Elseu amic dinfància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, éslencarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen,Jepsen reacciona amb un zel que supera lestricte compliment deldeure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar:lobediència.1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de lElba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat unfull en blanc el dia que el professor dalemany els posa una redacciósobre el tema "Les alegries del deure". No és que shagi negat aescriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi simposa una llarga temporada daïllament per tal descriure tot el que li evoca.I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant damor i odi a lacomunitat humana de què és fill, allà a lextrem duna península onels homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees. "Lliçó dalemany", duna originalitat i una força que lagermanen ambEl tambor de Günter Grass, és una de les obres mestres que hanconstruït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també laprimera obra de Lenz que es tradueix al català.