¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de VILLAGRASA I HERNÀNDEZ, FÈLIX
de VILLAGRASA I HERNÀNDEZ, FÈLIX
En iniciar-se el segle XX, els grans estats europeus es trobaven enplena competència de desenvolupament industrial, urbà i imperial, ambuns canvis socials que acusaven la greu convulsió causada perlautomatització dels sistemes productius i per la proletarització. Ales societats més avançades, lenquadrament es produïa a partir de lanacionalització de les masses. Tanmateix, les turbulències del sistema capitalista no podien sempre garantir la subsistència a les classesno propietàries. Les contradiccions van esclatar arran de la PrimeraGuerra Mundial, don es derivaren les revoltes marxistes inacionalistes a Rússia i en altres països. En aquest marc naix laMancomunitat de Catalunya, projecte de modernització i estabilitzacióde la societat catalana que es gestava des de laparició delcatalanisme polític, a partir de laliança entre regionalistes irepublicans. Una de les seves realitzacions més importants foulestabliment de mitjans econòmics i humans per millorar la qualitatcientífica i tècnica dels alts estudis, completant lacció limitada de la Universitat, i aconseguir la renovació general del coneixementaplicable als terrenys econòmic i cultural. Es buscava posar el paísen la sintonia del progrés material i científic dels estats mésdesenvolupats. Es construïren les estructures supletòries que lesinstitucions espanyoles no eren capaces de fomentar, tot reivindicantel poder necessari per mantenir-les. El projecte fou estroncat pel cop militar de 1923.