¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de PLA BARBERO, XAVIER
de PLA BARBERO, XAVIER
Hi va haver un moment en la cultura catalana, des de finals del segleXIX fins a la desfeta de la guerra, que al jardí de lAteneuBarcelonès, a les redaccions dels diaris i setmanaris de Barcelona, ales seus dels partits catalanistes, els noms dels dirigents políticsdel partit francès dextrema dreta, monàrquic, provençalista iantiromàntic Action Française, sobretot de Charles Maurras i de LéonDaudet, van seduir la major part de la intel·lectualitat catalana: deSantiago Rusiñol a Josep Pla, dEugeni dOrs a Francesc Cambó, de Joan Estelrich a J. V. Foix, de Josep M. Junoy a Just Cabot, de SebastiàGasch a Manuel Brunet, de Pere Coromines a Josep M. López-Picó, deRamon Rucabado a Josep Farran i Mayoral, dEnric Jardí a Josep M. deSagarra, de Carles Cardó a Rossend Llates, de Ferran Soldevila a JoanCrexells, de Carles Sentís a Joan Fuster Tota la generaciónoucentista va llegir Maurras, tot el catalanisme polític, de dretes(però també el desquerres: Antoni Rovira i Virgili), es vainteressar, es va veure influït o com a mínim es va sentirinterpel·lat per lideari de lAction Française. Tot el catalanismepolític, tot el regio-nalisme que anys després va adoptar elfranquisme de grat o per força, va continuar exalçant Maurras com sires no hagués passat, com si res no shagués trencat. Quina enormeparadoxa, que el catalanisme conservador es modernitzés i reformulésfonamentant-se, en part, en un reaccionari que va derivar cap a unfeixisme francès guerracivilista que va negar taxativament, i des delprimer moment, qualsevol opció política al nacionalisme català. Aquest volum, amb un desena de ponències de destacats especialistes inombrosa documentació inèdita, es proposa fornir noves reflexionssobre la recepció de lAction Française a Catalunya, nous elementsobjectius a un debat que sestén a molts àmbits, un dels quals és, detota evidència, el literari. Cap voluntat, ni una, dhomenatge. No pot haver-hi cap dubte sobre aquesta qüestió. Tampoc cap forma denostàlgia ni de revisió, sinó tot al contrari: ¿Com reflexionar-hi?¿Com entendre-ho? ¿Quines lliçons extreuren?