¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de PONS, PONÇ
de PONS, PONÇ
He escrit aquest llarg poema per exorcitzar lenyor. La mevairrenunciable, però difícil, condició dillòman menorquí mha duit aser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és lestat rítmic delpensament i he volgut compondrel, com si fos un oratori, un rèquiem,amb el ritme del dodecasíl·lab i, per raons de numerologia,estructurar-lo en set parts.Holan em va ensenyar que «hi ha moments, i poden durar anys, en què alhome no li queda sinó parlar amb si mateix», i com el meu mestreSpinoza, que polia lents, maïll a polir paraules per poder veure, através delles, amb més claredat el món.Menorca, tardor de 2001