¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de BORRELL FIGUERA, JOSEP
de BORRELL FIGUERA, JOSEP
Laigua és la nervadura del llibre, la deu que irriga tots elspoemes. El poeta ha optat per transmutar-se en aigua,que com lànima, no té forma i es perfila pel continent.Podríem demanar-li al poeta si a la mitja vida som -o ensagrada creure que som- roca? Fos quina fos la resposta,ara el poeta es reconeix aigua. Però quines formes prenaquest element? Laigua i lànima són riu amb capçalera,curs i desembocadura. Són gel i pluja. Són segla amb llitverdós. Són font, deu, toll. Fins i tot mar oberta. Aiguamollsamb canyissars. El poeta ens presenta la vida comuna amalgama de medis, continents i limitadors, mitjansi instruments: el safareig i la molsa, el paraigua i les botesdaigua, el xipolleig del bany ferest a la bassa. La humitati lamarament. La frescor. I molt especialment, com unadeclaració de principis, com un himne.
0 valoraciones
