¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de FERRAN ESQUILACHE MARTÍ
de FERRAN ESQUILACHE MARTÍ
Sota el títol Aigua per al pa, aigua per al sucre, aquest treball estudia el paisatge agrari de la Séquia de Palma i la Séquia d'en March, dos sistemes hidràulics que es localitzen a la partida de l'Alfàs, enclavada entre els rius Serpis i Vernissa i inserida als termes municipals d'Ador, Palma i Beniarjó, a la Safor (País Valencià). Gràcies a la combinació de l'arqueologia hidràulica i la documentació escrita, l'estudi evidencia que la Séquia de Palma fou construïda a mitjan segle XIII per la societat cristiana -tot i que probablement reaprofitava en part una canalització prèvia d'origen andalusí- a fi d'ampliar la superfície irrigada i consolidar el poblament cristià a Palma i Ador. La Séquia d'en March fou construïda el 1457 a iniciativa d'Ausias March, senyor de Beniarjó, per augmentar la producció de sucre. Les noves terres irrigades no foren dedicades exclusivament al conreu de la canyamel, però van permetre incrementar-ne la producció tot garantint igualment l'abastiment local de blats. Malgrat la diferència cronològica i l'extensió desigual entre ambdós s
0 valoraciones
