¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de PERELLÓ NOMDEDÉU, PERE
de PERELLÓ NOMDEDÉU, PERE
De bell nou, el tema retrobat en lanacronisme implícit, latent, en la seva pròpia possibilitat. Però també l'oxímoron etimològic delanáthêmé: duna banda, lofrena votiva dallò que sesdevé humilment ofrenable i, de laltra, segons el posterior gir semàntic imposat pel codi eclesiàstic, maledicció i reprovació completa. Al cap i a la fi, poetitzar des de, per i contra la tradició, substrat magmàtic delpresent. El símbol com a forma de lésser pronunciable: individu,col·lectiu, història... I, tanmateix, la impossibilitat essencial delAMOR com a estratègia de redempció (Orfeu) per mor delno-res-més-enllà de la lúbrica carnalitat de lex-istència.
0 valoraciones
