CARTES D'AMOR DE LA MONJA PORTUGUESA (Libro en papel)

de ALCOFORADO, MARIANA

Sinopsis

La passió d'una dona abandonada feta literaturaUna religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha deixada enrere. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa del'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos mésbells sobre la passió femenina.Mariana Alcoforado va néixer a Beja, Portugal, el 1640 i des de moltpetita va ser reclosa en un convent. Allà, malgrat la reclusió (ensparla abastament Emilia Pardo Bazán dels costums del segle XVII quepermeten a una novícia tenir amors amb un home, malgrat els vots) vaconèixer i es va enamorar perdudament de Noël Bouton de Chamilly, unoficial francès destinat a Portugal per combatre contra Espanya. Quanel gallard capità torna a França, sense ni una paraula per la sevaamant, Mariana li escriu aquestes cinc cartes on deixa constància detot l’amor que sent per ell i el desengany que el silenci del capitàli produeix. En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoniinvoluntari de com un cor es trenca i es desfà, lluny de la mirada del'amant, Mariana passa de la ira als retrets, de la resignació a ladocilitat, de les mil preguntes que una enamorada es fa quan l'objecte de la seva passió no respon, fins a arribar, finalment, a l’únicaresposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el capitàfrancès mai la va estimar com ella a ell. I així, tancant el feix decartes, el comiat de la monja ens arriba encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per lasolitud.Aquesta nova edició de les cartes inclou un epíleg de Emilia PardoBazán, que ens parla de Mariana, de la seva vida, de la seva família,del convent de Beja, però també de la importància que Mariana hatingut en la literatura universal, no només com a autora de lescartes, sinó també com a personatge literari per excel·lència: la dona enamorada abandonada pel seu amant. Les Cartes d’amor de la monja portuguesa han tingut una graninfluència en autors de referència com Choderlos de Laclos, Stendhal,Rousseau o Rilke, que les va traduir a l’alemany.