¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de D'ORS ROVIRA, EUGENI
de D'ORS ROVIRA, EUGENI
«En acomiadar-se a la nit, dalt de lescala, tremolaven tots dos,talment les fulles ja caduques que, fora, flagel·lava la ja desfermada tempesta. Tremolaven i no sabien separar-se i, miserablement,ajuntaven el tremolor. Aleshores, sesdevingué una cosa abominable. La làmpara de petroli va escapar-se de la mà dell. Damunt, on la mà latenia, caigué al mig del pit de la noia que ja tancava els ulls.Lessència diabòlica vessà, sescampà, fou tot duna un torrent deflames. I en fou la noia tota vestida, en les robes, en els cabells,en les mateixes carns. I ella udolà i udolà ell, com les feres udolen. I ella fou en terra, que es torcia en la lira del foc. I ell shiprecipità, a estrènyer les flames, amb els braços, oberts, amb tot elcos, amb la cara, amb les mans Jo dic, Senyor, lhorror com va ser.Jo dic lincendi com va ser».«Lincendi»
0 valoraciones
