¿Tienes dudas? Llámanos al 967 225 863
Pago seguro
«En acomiadar-se a la nit, dalt de l’escala, tremolaven tots dos,talment les fulles ja caduques que, fora, flagel·lava la ja desfermada tempesta. Tremolaven i no sabien separar-se i, miserablement,ajuntaven el tremolor. Aleshores, s’esdevingué una cosa abominable. La làmpara de petroli va escapar-se de la mà d’ell. Damunt, on la mà latenia, caigué al mig del pit de la noia que ja tancava els ulls.L’essència diabòlica vessà, s’escampà, fou tot d’una un torrent deflames. I en fou la noia tota vestida, en les robes, en els cabells,en les mateixes carns. I ella udolà i udolà ell, com les feres udolen. I ella fou en terra, que es torcia en la lira del foc. I ell s’hiprecipità, a estrènyer les flames, amb els braços, oberts, amb tot elcos, amb la cara, amb les mans… Jo dic, Senyor, l’horror com va ser.Jo dic l’incendi com va ser».«L’incendi»
0 valoraciones
