¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de JOAN MARGARIT
de JOAN MARGARIT
Del que sento envers el dem , el ms semblant a una certesa s que la Joana i jo no ens tornarem a veure. Com seria de diferent la vida sila mort fos esperar molts milions d'anys per poder-nos retrobar,encara que noms fos durant uns breus instants. Per. l'abisme que enssepara s l'abisme del mai ms. Aix¡ comena el pr.leg Joan Margariten aquest poemari, ja un cl ssic, que cont versos com aquests: "Joana, el temporal/ est lliscant sota els teus peus cansats./ Et veig fugir amb la teva lentitud travessant la mirada de la pluja."
0 valoraciones
