¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de ORIOL, JORDI
de ORIOL, JORDI
La caiguda d?Amlet. Versió de la versió. Perversió. Un monòleg en vers i infinit que se centra en el moment en què Hamlet s?aïlla, pren consciència de la seva consciència. Està sol, doncs, o potser és sord o és cec. És l?home i el seu destí. Condemnat a la llibertat. L?ésser que lluita per existir, intentant definirse, delimitarse,ser allò que no ha heretat, allò que és seu i només seu. Veiem quelcom que es precipita en Hamlet. És la caiguda de l?hac, la lletra que de l?anglès al català passa a no sonar. L?empestat. Pròsper, Miranda i els altres naufragats han deixat ja l?illa. Caliban i Ariel són alliberats. Per fi resten sols. Aïllats. Caliban torna a ser amo del seu petit regne, però ja no tornarà a ser el d?abans, ara que ha après a posar paraules al seu turment, que s?ha infectat d?aquesta plaga que és la llengua, que sols li serveix per evocar el món que l?ha traït; un univers empestat. La mussitació d?una llengua que exprimirà fins a ferne un drama: aquest. L?empestat.v
0 valoraciones
