¿Necesitas ayuda? Llámanos al 967 225 863
de BONET I BINIMELIS, MARC JOSEP
de BONET I BINIMELIS, MARC JOSEP
GIMNETES: Soldats auxiliars grecs armats amb fona, habitants de lesilles Gimnèsies (nom grec de les Illes Balears de Mallorca iMenorca)La troballa duna obra, dedició única, rescata uns fets succeïts alany 123 aC a lilla de Mallorca. En un relat ple de detalls, centrat en el esdevenir de la gimnetaKara, on sexposa una part de la història de la conquesta de Mallorcapels romans, Un moment en el què a larxipèlag de les futuresBaleàrides es trobaren tres cultures, la dels Foners o Gimnetes, dataen el que siniciaria el seu declivi definitiu, la dels últims Púnicsde la Mediterrània amb el centre a Ybsm (Ebussus) i la Romana, enexpansió, al període poc abans dels finals de la República.Lautor ambienta lacció en diversos escenaris al llevant i sud delilla de Mallorca. Un port Púnic, Naguardus, als encontorns originals de lillot de Na Guardis on es troben les restes dun taller púnic(Colònia de Sant Jordi-Ses Salines). Als diferents assentaments derunes talaiòtiques que es troben a Ets Antigors (Ses Salines), a lessuposades runes amb les que es va construir lesglésia de SHorta(Felanitx), als voltants del Closos de Can Gaià (Portocolom-Felanitx) i a molts daltres indrets de Mallorca com Ses Païsses (Artà), SonFornés (Montuiri) o Can Daniel Gran (Pollença). També situa unsuposat megàlit al cim Saaktueim, un lloc que seria sagrat i enigmàtic pels indígenes, que subicaria a lactual Castell de Santueri(Felanitx). No falten les escenes als aiguamolls a SAlbuferadAlcúdia, al portpirata a Babuts (rada de Portocolom), ni les de galeres romanessalpant pels escenaris que ofereixen els lligams amb la ciutat doble,grec-romana, dEmporion i la de Tarraco. Les tribus, clans ipersonatges indígenes, amb noms darrel ibera per donar-li mésrealisme, tendinsen en una història de desamor amb flaire marinera ia Mare Nostrum, a terra dura dilla i a lluita desigual dun pobleúnic que va fer recular als romans, encara que sols una vegada, i quepretén despertar més curiositat cap a una de les cultures mésautèntiques, encara molt desconegudes, dels Foners, Gimnetes oLlançadors, com sanomenen entre ells a la novel·la. Un relat divertit i que et transporta a fa més de dos milers danys. Un clam a favordel nostre patrimoni, la cultura talaiòtica, que, sense cap dubte,hauria de ser de la Humanitat, a Mallorca on ha estat molt més maltractada pel pas del temps i per lhome.