LA IDEA ÉS INFINITA (Libro en papel)

EL SOCIALISME A CAPDEPERA (1900-1936). UNA CRÒNICA

de FLAQUER SERVERA, MIQUEL

Sinopsis

Capdepera és un municipi del Llevant mallorquí que ha presentatsingularitats respecte als altres pobles mallorquins: la presènciacontinuada dels metodistes des del 1879, la influència espiritista, la importància de la indústria de la llata, que provocà canvis socials i econòmics de gran rellevància, la implicació de les dones en lesqüestions religioses, socials i polítiques conformen, entre altrescircumstàncies, un univers particular.Aquest llibre és una expressió d’aquesta particularitat gabellina iens exposa l’evolució del socialisme a Capdepera entre 1900 i 1936, en què podem observar com aquest moviment polític, juntament amb elrepublicanisme, construïren una alternativa política a la dreta i alcaciquisme, que, malgrat les dificultats, arribà a ser una alternativa creïble.-----«Miquel Flaquer ens obsequia amb un volum que constitueix, al meuentendre, la primera monografia científica sobre el socialisme en unpoble de Mallorca. Tot i que l’autor la considera, modestament, unasimple crònica, la seva tasca no s’ha limitat ni molt menys atranscriure l’àmplia documentació inèdita que ha exhumat. Aquestaprocedeix sobretot d’una lectura molt atenta de publicacions com ElObrero Balear, Foch y Fum i Nuestra Palabra, i també de la consultad’arxius públics -com el municipal de Capdepera, el del Regne deMallorca, el de la Presó Provincial o el Togat Militar i privats -comel d’Antoni Gili-. Flaquer ordena i analitza les informacionsrescatades amb indubtable rigor i sentit crític i, gràcies al seu bonconeixement de la història local i de la bibliografia especialitzada,les sap contextualitzar adequadament dins el marc global de lahistòria del socialisme balear i espanyol, i les relacions de poder en el municipi de llevant. A més a més, té l’encert d’ampliar la sevamirada molt més enllà de la simple descripció dels esdevenimentspolítics tradicionals -els resultats electorals, els canvis en lescúpules dirigents, les iniciatives dels regidors a l’Ajuntament...-per atorgar la rellevància que es mereixen a aspectes propis de lacultura i les identitats militants com les efemèrides, els himnes, els rituals -batejos, noces i enterraments laics-, les representacionsteatrals o les escoles obreres.»(Del pròleg de David Ginard)