ORATJOL DE LA SERRA (Libro en papel)

de GIRBAL JAUME, EDUARD

Sinopsis

Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de «proses silvestres» que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d'una població (o gairebé) de l'agresta Catalunya interior de principis del segle xx i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 - Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L'estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L'agre de la terra, Víctor Català en va dir: «és un novel·lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l'hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. És subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d'instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i pròpia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, però embellida, purgada, magnificada per la màgia de l'art.» «Deixant-se anar a la sanitat d'aqueixa prosa sense bonys ni pestilències de cap mena, un hom sembla que es retorna i recobra l'esperança, tal com el visitant que surt d'un manicomi o d'un hospital i s'amara de sol, d'aire, de glatits de vida -viva- i feconda. Jo no crec que sempre el nom faci la cosa; una és actuar d'escriptor i l'altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel·la catalana, és dels que ho són de llei.»

Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és¸va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l'extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s'instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort… i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L'estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s'assegura el bitllet per a la posteritat.

Josep Pla afirma que “Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura… La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera es portada amb la punta de l'espasa amb una minuciositat perfecta”.